Les vieux remèdes naturels

Aquest llibre pretén tornar a les receptes d’una altra època, encara en ús al segle XVI. Segle, a l’època de Rabelais, dels quals n’expliquem alguns exemples: l’armènia i l’herba de Sant Joan “espanten les bèsties salvatges”; la menta “corromp i liqua la llavor” (...). Aquesta és una medicina popular i oficial d’abans d’ahir.

Plantes descrites: All, tòxo, arç, bardana, bocina, betonia, arç cerval, borratja, camamilla romana, grosella negra, cirera àcida, celidonia, col, consolada, rosa mosqueta, ficaire, cendres altes, fumatori, madder, ginesta, gerani robert, vesc, ortiga morta blanca, llorer, lliri, margarida, malva, menta, menyant, mil·lifoli, herba de Sant Joan, lliri de la vall, avellana, noguera, ceba, ortiga, margarida, julivert, nuca, periwinkle, dent de lleó, cua de cavall de camp , prímula, pulmonera, dolç de prat, romaní, sàlvia, salze blanc, calèndula, saüc, llima, valeriana, revetlla, violeta perfumada.

Autor: Loïc Girre

Edicions Ouest-França. 2009

Us anotem un parell de remeis casolans publicats en aquest llibret:

GOLA: Quan tingueu mal de coll, feu un pegat amb mig litre de llet freda i dolça, en què hi poseu quatre cullerades de farina de blat i dos pessics de pebre; batre bé, coure a foc lent i posar aquesta massa calenta embolicada en un drap a la gola durant 2 hores.

NAS: Contra les hemorràgies nasals ... absorbiu un te de millefeurille o d’ortiga!