6a trobada d'intercanvi de coneixements remeiers.
PROGRAMA
- 10.30 a 10.45: Benvinguda musical
- 10.45 a 11.00: Presentació
- 11.00 a 11.15: Rosa López i Cristina Vinyes: "12 Anys del Cau de les Marietes"
- 11.15 a 11.30: Filomena Ribalta: "L’ànima de la Mare Terra"
- 11.30 a 11.45: Presentació llibre "De les Iguales a la Cartilla" per Laura Francès i Silvia Alemany directora Museu de Sant Feliu de Guíxols
- 11.45 a 12.00: Marta Bargalló i Ibèria Soler: "Cinc cèntims de Fuxarda"
- 12.00 a 12.30: Homenatge a Narcís Artau i Paulí Boada
- 12.30 a 12.45: Ester Sala, Mercè Teixidor i Teresa Berga: "Demostració Crema de Calèndula"
- 12.45 a 13.00: Carme Bosch: "Usos medicinals, culinaris i sagrats de la murtra"
- 13.00 a 13.30: Isabel Llinas i Joan Puig: "Ungüent de la Conxita Pijuan"
- 13.30 a 14.00: Cloenda i Música
- 14.00 Arrossada
- 16.00 Passejades botàniques per la zona
Diumenge, 8 de juny de 2014
RESUM DE LA JORNADA
Més d’un centenar de persones participen a la cinquena jornada d’intercanvi de remeiers i remeieres, celebrada el 8 de juny a llagostera sota una intensa calor.
El col•lectiu ret homenatge a en Narcís Artau i a en Paulí Boada en reconeixement a la seva llarga trajectòria i la seva tasca de divulgadors de les plantes remeieres.
La plaça de la Llibertat, de Llagostera, desperta el diumenge 8 de juny amb l’anar i venir de les persones que d’una manera o altra col•laborem en l’organització i el muntatge de la cinquena (ja) edició de la Jornada d’Intercanvi del Col•lectiu de Remeiers i Remeieres de les comarques de Girona. “Jornada d’Intercanvi, que no fira”, s’encarrega de remarcar en Xavier Uriarte en les paraules d’obertura i benvinguda. “No és una fira perquè no venem res, el que volem és conèixer i compartir amb els nostres Remeiers i Remeieres”, explica en Xavier, a l’inici d’un dia de clima sufocant.
Es tracta també d’una jornada festiva i reivindicativa, d’agraïment a la Mare Terra per la seva generositat, i de reconeixement a totes aquelles persones, remeieres, sobre tot dones, que històricament van ser perseguides per dedicar-se al savi ofici de guarir als malalts gràcies a l’observació de la Natura i a l’ús encertat de les plantes del nostre entorn més proper.
“Fa anys que la ciència ha volgut reemplaçar a les nostres remeieres perquè no és capaç d’entendre les fonts de les es nodreixen”, afirma en Xavier.
Mentre es prepara la Rosa López per explicar-nos la història del seu Cau de les Marietes, el murmuri continua a la plaça, ja que no para d’arribar gent cridada per l’interès de saber una mica més sobre la màgia de les plantes.
Al voltant de la plaça se situen unes taules amb diferents propostes lúdiques i de divulgació sobre les herbes remeieres: llibres nous i antics; les plantes excepcionals d’en Jaume Reixach i d’en Paulí Boada; el poder curatiu de l’aigua de mar, que ens presenta en Xavier Uriarte; un joc divertit i engrescador per conèixer les propietats de les plantes, presentat per la Dolors Gener i el grup d’amics i amigues de les plantes, d’Estanyol; i la possibilitat de flairar i sentir l’ànima de les plantes.
La Rosa ja està fent la seva presentació: “vaig començar el projecte del Cau de les Marietes perquè tenia una gran afició per les herbes remeieres i gràcies, també, als consells de la meva padrina, una dona molt sàvia que em va ensenyar moltes coses sobre les plantes”.
De la intervenció de la Rosa ens quedem amb una idea també molt sàvia, com la padrina: “cal ensenyar a la mainada a estimar i respectar la Natura”.
La calor apreta de debò i els i les visitants col•loquen les cadires en els escassos espais d’ombra que hi ha a la plaça. L’escenari queda cada cop més lluny, però tot i així, escoltem amb interès les aportacions que fa la Filomena sobre l’esperit de les plantes. “Per sentir l’ànima de les plantes cal deixar-se anar, cal desprendre’s de la nostra part més racional i deixar aflorar els sentits”, diu la Filomena, una apassionada de la vessant espiritual de la Natura.
Salvar de l’oblit la saviesa amagada. La paraula ha estat el mitjà a través del qual, durant segles, els avis i les àvies transmetien els seus coneixements als més joves de la casa. Tanmateix, en les darreres dècades, la ciència i els laboratoris s’han encarregat de relegar a un segon terme la curació amb plantes, fent que molts remeis ancestrals caiessin en l’oblit.
Per això és tan important la literatura que es produeix al voltant de les plantes i dels coneixements adquirits al llarg de la història a través de l’observació i de l’experimentació; i per això també participen en la Trobada la Sílvia.... i la Laura Franco, autores dels llibre “De les Iguales a la cartilla”, un extens i acurat document que vol retre un merescut homenatge a remeiers i remeieres, a metges rurals i a llevadores, des de l’edat mitjana fins a l’aparició de la Sanitat Pública.
En la seva presentació, la Sílvia i la Laura recorden a la Conxita Pijuan amb la lectura d’alguns fragments de l’entrevista que van tenir l’oportunitat de fer-li a l’any 2007.
I encara un altre document bibliogràfic de gran valor. La Marta Bargalló ens explica que, un dia, fent endreça a casa dels seus pares, va trobar “un petit gran tresor”, un llibre antic perfectament transcrit i conservat a on es recullen remeis populars amb herbes remeieres.
I, parlant de recuperar tresors, arriba el moment dels homenatges. En aquesta acalorada edició de la Trobada d’estiu, el Col•lectiu vol agrair la tasca realitzada per dos referents cabdals en la divulgació de l’ús de les plantes remeieres: en Narcís Artau i en Paulí Boada.
Agraïts pel reconeixement, en Narcís i en Paulí encara ens regalen unes paraules plenes de sentit i emoció. En Narcís fa esment del que ha estat per a ell l’escola més important, la de la pròpia vida, la de l’experimentació i la de sentir la llei natural en la pròpia pell. “Cal conèixer primer el propi cos i posar en pràctica els remeis abans de poder ajudar a altra gent”, ens recorda en Narcís, i afegeix: “És necessari recuperar l’equilibri que tots tenim en el nostre interior, amb paciència i gaudint de la pròpia naturalesa, que ens abasteix de tota classe de remeis”. I, aleshores us preguntareu: “Com puc conèixer el meu propi cos? Doncs, segons en Narcís, no hi ha secrets si no que “és cosa de cada persona: cal saber pensar, respirar i menjar”.
Per la seva banda, en Paulí, s’ofereix a totes aquelles persones que tinguin interès per transmetre els seus coneixements, ja que, com recorda: “és necessari traspassar el coneixement als que venen al darrera”. “Tenim a l’abast el que la Mare Terra posa al nostre abast, però nosaltres ho malmetem”, exclama en Paulí.
Des del col·lectiu, i en agraïment a la seva tasca, obsequiem els dos remeiers amb una olivera per cada un, com a símbol de la immortalitat, la pau, l’esperança, la força i la saviesa.
I la Teresa ens regala a tota la audiència uns fragments del poema-cançó l’Olivera, de Joan Manel Serrat:
Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
hi trobareu una olivera.
Ja fa molts anys
els seus afanys
amb ella un home va fer créixer.
Diu que eren cent
arbres al vent
l'orgull d'aquell que els va fer néixer.
(…)
Sempre és allí...
a la vora del camí
oferint-vos la seva ombra.
Ho dóna tot
a tothom, què més es pot
demanar a una vella soca.
Anem a la pràctica...
Després de la teroria, dues demostracions de preparats ben útils: una crema de calèndula, especialment indicada per hidratar la pell, que ens ofereixen la Teresa Berga i l’Ester, del Parc del Pedra Tosca; i una crema de carbassina, pels quists, que ens ofereixen en Joan i la Isabel.
Encara abans de dinar, una interessant exposició de la Carme Bosch sobre el sentit místic i els usos de la murtra, una planta sagrada coneguda ja des d’antic, present al nostre entorn mediterrani i amb múltiples aplicacions. “La murtra és símbol de pau i als casaments era present al ram de la núvia”, ens explica la Carme.
Pel que fa als usos medicinals, es pot utilitzar en infusions per combatre el refredat, ja que és una planta balsàmica, i ens murtrons secs són bons per tallar la diarrea. Les fulles seques i mòltes es feien servir igual que el talc ja que és desinfectant i antibiòtic, com la farigola; i també s’empra a la cuina com a planta condimentaria. Realment un tresor vegetal!
Per acabar la jornada, i per acabar de pair l’arròs, en Paulí i la Carme ens van oferir dues rutes per reconèixer les nostres plantes i acomiadar un dia de calor tant pel que fa al clima com a la companyia, ja que calculem que més d’un centenar de persones van passar per la plaça al llarg del dia.
A tots i a totes, moltes gràcies!!
Pilar Martínez - col.laboradora
FOTOS DE LA JORNADA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada